martes, 9 de noviembre de 2010

Llar


Aguardando que’l fríu, el xarazu y la nieve asomen pel norte la cordalera convidando a tardes xunto’l fueu d’esti llar que remocica l’espíritu, un rellugu serondiegu estrema dos mundos. La velada lluz enturbia’l tuérzanu y les calamiyeres, peles qu’un día quixisti ver un trasgu, escuchando una historia de llobos. Daquella’l cuarterón zarráu por mor del fríu y la medrana de neñu, más solombriega que la nueche que furaba pente les llábanes. Anguaño la lluz ye memoria qu’alluma alcordances enantes d’encender el fueu que calecerá ésta y otres histories d’una vida perdida que dacuando remanez como l’últimu caricós ente les cenices del llar

No hay comentarios:

Publicar un comentario